Deixant de Fumar...

Companys...



Ara li he agafat el gust i ja que porto retard, avui us explicaré una cosa que segur que a més d'un (Aita..) li farà molta il-lusió: Estic deixant de fumar!!



Ja fa temps que tenia la idea de fer-ho, més que res perquè cada dia em sentia com un yonki que anava a buscar lsa metadona en format cigarro a l'estanc, i casi havia d'entrar sense que ningú em veiés, perquè rebia mirades de fàstic, insults, lapidacions, escupitajos i demés actes que em feien sentir altament feliç, valorat i comprès per la societat.



Així que vaig decidir que, un cop acabessin les festes de St Joan, acabava també el meu vici (no us penseu que en tinc gaires més, la vida d'un single que s'acosta a la quarentena d'anys no és precissament un festival non-stop de vici i perversió precissament...



Vaig encendre la darrera cigarreta, casi amb llàgrimes als ulls, com quan et despedeixes d'una cosa que t'encanta i que no tornarà (els que esteu casats ho podeu comparar al comiat). El vaig fumar com mai, el vaig degustar i fins i tot crec que vaig tenir una erecció, però, com tot en aquesta vida, es va acabar.



El dia 1 va ser molt més fàcil de portar del que em pensava. Suposo que entre la ressaca i la força de voluntat del primer dia em va passar com si res. Vaig pensar: Si això és tot, ho tinc fet. ERROR!!!!



El segon dia va ser mortal. Vaig començar per acostar-me a la gent que fumava per ensumar el fum (síndrome d'abstinència) i vaig acabar per fumar-me un tros de pizza (síndrome de down), així que us podeu imaginar com estava. Tinc els nervis tant a flor de pell que no se'm pot dir ni bon dia, perquè em sembla una conya de mal gust.



Després d'aguantar com un boig i agafat a la meva decisió de deixar de fumar com fos, el dilluns em vaig decebre (once again) i al vespre em vaig fumar un cigarro. No sé com va passar, no és lo que parece, però em vaig ajupir i de cop fumava... Em vaig sentir tant malament que si hagués pogut, m'hagués fotut una patada als ous, però tampoc és plan que, a més de yonki, sigui idiota i em trenqui els ous.



Així que vaig decidir anar al metge per demanar ajuda i aconseguir deixar de fumar. Vaig anar al CAP (centre d'atenció de Politoxicòmans) i em vaig dirigir a informació.



Joder amb la tia d'informació! No es pot dir que sigui borde perquè seria quedar-se curt. Encara que m'ho havia d'imaginar, ja sabeu que amb les dones que em vull comunicar sóc com el Guillermo Tell: Dónde pongo el ojo, me lo petan. Així que no m'hauria d'extranyar que no em fotés cas, però amb els síndromes al cap i escoltant veuetes que em deien que si no fumava no podria cagar mai més perquè el cafè sol no fa bon cagarro, em vaig posar nerviós, vaig treure el meu repertori de tics forçats i finalment, això sí, sempre sense mirar-me, em va indicar una finestreta.



Una altra dona: Cagada. Pero no. Aquesta li va fer gràcia que volgués deixar de fumar. De fet, no m'extranyaria que encara s'estigui rient. Li vaig dir i em va demanar el metge que tenia assignat, i em va dir: FIns la setmana que vé no hi és. Escolti, que vull deixar de fumar ara, no per nadal. Hi ha una substituta (merda, una altra dona). Vale, compro, on vaig. Quietoooooooo!! Que estàs a la SS, torna dijous. Dijous!! Em deixareu fins dijous amb els síndromes, les veuetes i les paranoies?? Vostè sap que quan fumava mai trobava encenedors que funcionessin, i ara que no vull fumar surten tots dels seus amagatalls i em vénen a cantar "I'm on Fire" als peus del llit??



Dijous a les 12:30 li va bé? NO. Doncs la setmana que vé.....Valeeeeeeeeeeeee!!! A les 12:30. I moltes gràcies per les urgències. Menys mal que no tinc res greu, perquè sinó suposo que seria per certificar la meva mort.



Dimarts i dimecres van ser bastant lamentables. Menys mal que vaig fer alguna sortideta de birres i es va paliar una mica, però cada vegada que em prenia un cafè (que no són poques), després de cada àpat, al vespre, treballant...Joder!! Què collons foten al tabac que crea tanta addicció? I això que és masculí i no es poden fer bromes, perquè sinó imagineu: Una rubia o una negra? Bé, per aquesta regla de 3 totes les dones fumarien Ducados, per allò de: Tengo un negro en la boca...



Va arribar dijous i vaig anar, puntual i amb mono, a la consulta. Em va rebre la doctora, i li vaig explicar.



Molt ben fet!! A més, a l'edat que tens, ja fas bé, perquè es triga 15 anys en deixar el cos com un no-fumador. Perfecte amb la galena, en 20 segons m'ha dit vell i podrit. Crec que m'he enamorat...

Mira, pots pendre xiclets de nicotina, posar-te parches o bé prendre unes pastilles. Què tal tot? Bé, això no ho cobreix la SS, t'ho has de finançar tu. Què ?? Però si l'estat finança les plantacions de tabac, Tabacalera és de l'estat, el 80% del cost del tabac són impostos, i ara que ho vull deixar no em cobreix les medicines?....Clar, a més de deixar d'ingressar, només faltaria que m'ajudéssin, no? Seria com ensenyar a defraudar a hisenda.



La part bona és que em va dir que si ho podia fer per mi sol, millor. Clar, per això estic aquí, per fardar, no et fot!



Em va dir: Busca una motivació, com els fills. No tinc. Parella? No tinc. Bé, busca una motivació. Joder, si la busco segur que no et demano consell, cabrona!!



Ara fa quasi una setmana, i la veritat és que , tot i que m'agradaria dir que em sento millor, no és cert. Tinc mocs, em desperto al vespre, no cago com abans, estic irascible i començo a menjar com 17 porcs després d'una setmana d'abstinència de manjar. Això sí, ara sóc demòcrata i no vaig a l'estanc.



Per acabar, vull donar les gràcies al meu fillol, que m'ajuda i m'aguanta, i a les meves amigues que també m'ajuden per deixar-ho.



Ara, sobretot els que no fumeu, recordeu que si algun dia algú us diu que està deixant de fumar, comprensió, molta comprensió. I si això és el que definitivament em fa perdre el poc seny que em queda, penseu que almenys estaré sa, bé, d'aquí 15 anys.



La Carrrrpa sin Humos