Companys...
Aprofito una estona d'insomni degut al síndrome de down per fer unes reflexions sobre alguns anuncis que amenacen amb minar el meu ja de per sí escàs equilibri mental.
Per exemple, ara que visc a Menorca, i que acaba de passar Sant Joan, em dóno compte més que mai que l'anunci d'Estrella Damm és tan real com veure la Belén Esteban mirant redes (llegir seria demanar massa). I així i tot els d'aquí ens emocionem, quines coses!! Perquè evidentment tots els turistes estan boníssims, vénen en Veler, es troben les platges verges per a ells sols, es fiquen (serens) pel mig dels cavalls amb uns modelets brutals, no suen, no se'ls enganxa la sorra, i a més, substitueixen el gin amb llimonada per la Estrella, que vindria a ser com fer un durito amb aigua del carme. Però ens emociona. La única cosa certa que té l'anunci dels collons és que el tio no pilla les indirectes de la tia, tot i que li cau la baba, i ha de ser ella, justament quan s'envà, qui li ha de donar el petó. És bonic, però el mal d'ous que li queda al col-lega no li canvio per res. I una altra cosa: Estic de la cançoneta dels collons fins els ous, perquè enganxa i està bé, però si en l'acumulat d'un vespre l'acabes sentint 2 hores, al final enlloc de tenir veuetes tens la música que et destrossa.
I parlant de veuetes, els anuncis de Mixta. No sé si us ha passat mai, però a vegades no us imagineu una estàtua dient parides? No dic algun animal dissecat perquè no crec que hi hagi ningú que en tingui cap, i si és el cas, segur que escolta veuetes, i si no us ho creieu, mireu al botiquín de la casa i us trobareu segur medicines per psicòtits amb brots esquizofrènics i deliris de publicista.
Després està el del nen de 4 anys que s'ha comprat un Clio. Però d'on collons treu la pasta el mocós? Què passa, a un tio amb nòmina no li dónen crèdit i a un nen de 4 anys sí? O és un crèdit del pare que ha demanat a tornar en 50 anys? I si el nen es treu la pasta, d'on la treu? Treballa cosint Jabulanis quan surt de la llar d'infants? Hi ha una mina de carbó al darrera de casa seva i diu que va al cole però es passa 14 hores picant pedra? O és que fa d'escolanet i es queda les almoines? Perquè com es tregui la pasta a base de rentar-li el cotxe al seu pare, el deu tenir en xapa viva, perquè per tornar un crèdit de 10.000 euros li ha de netejar el cotxe cm 5 vegades cada hora!! I a més el Fill de puta seu al davant del cotxe i es passa l'estona amb el comandament. Mira nano, a part de que has comprat una cosa sense permís dels teus pares, resulta que li fots la plaça de pàrking a ton pare, a no ser que siguis el típic mimat asquerós que fa xantatge emocional a pares i avis i el que comença amb unes llaminadures acaba amb un clio...
Després està el colutori que quan te'l fots a la boca et reventa les galtes i a més higientiza l'entorn. Vé a ser com una bomba de Napalm, però asèptic. Un cop se'm va embussar la pica, i vaig pensar, ja que hi sóc, foto dos coses en una. Doncs ni em va esclatar la boca i se'm va arreglar la pica. Encara que tampoc em brillen les dents en la foscor quan apago el llum, ni gelo el terra quan bufo, ni se'm passa la fredor del gelat encara que porti Pinaca a la boca.
I no entrem en la teletienda!!! El repertori de publicistes fracassats més impactant del món!!! Heu vist al Mr. T com entra a una cuina tirant una porta que es veu d'una hora lluny que és de porexpan? Es veu tant com que ell té més de 123 anys, i que deixa el taca-taca abans d'entrar a rodar. I sobre el que vénen, ja està tot dit: Que si ganivets que tallen parets de formigó com si fos mantega; Que si màquines que si les uses 10 minuts al dia durant un mes et tornes un Van Damme; Que si un extenedor de Polla!!! Síiiiiiiiiiiii!!!! Flipeu, el Jezz Extender! Què com em sé el nom?? Tenint d'amics a gent com el Luis o el Bernat, i visquent amb el Jairo, tenir una mica de trauma és el mínim que puc tenir, i m'estimo més tenir trauma que trauma-tisme. És un sistema curradíssim, segons es veu (no penseu malament, jo amb el que tinc ja em sobra, a més, passo de comprar-me pantalons i calçotets nous per fer cabuda a lo nou.). Són 2 ferros amb una base i s'agafa de dalt i de baix i es va estirant. Vamos, que o crece o se parte... Quins collons, ni que tinguéssim més d'una per anar jugant amb això. És com la tortura de la inquisició però localitzada: enlloc d'estirar-te sencer, t'estiren la faba, i a més, ho pagues.
Per acabar, i tot i que no és un anunci com a tal, no voldria marxar sense tenir un afectuós record a totes aquelles teleoperadores que ens truquen, preocupats per la nostra economia i el nostre benestar, i ens cedeixen part del seu valuós temps per oferir-nos la millor tarifa i els millors telèfons, assegurances i derivats que sense ells nosaltres podríem acabar amb el suicidi. Com és que sempre em truquen quan estic cagant o menjant?? És que no té prou hores el dia per haver d'emprenyar-me quan cago o quan dino? I a més són més pesades que els tios borratxos intentant lligar. No es dónen per aludides mai, crec que ni quan els hi penjes. Ara que fàcil no ha de ser. Me les imagino arribant a casa seva, trucant a la porta, i el marit: Aló? Quién es? I elles: Buenos días, mi nombre es Yeray Gonsales, extensión 143, llamo de Movistar, el motivo de mi visita es que vuelvo de trabajar para senar, Podría hablar con mi marido por favor?
Bé, crec que m'ha passat una mica el primate de tabac, així que intentaré anar al llit que demà tinc feina, encara que molts de vosaltres no sapigueu què significa aquesta paraula...
lunes, 5 de julio de 2010
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario