Companys...
Aprofito una estona d'insomni degut al síndrome de down per fer unes reflexions sobre alguns anuncis que amenacen amb minar el meu ja de per sí escàs equilibri mental.
Per exemple, ara que visc a Menorca, i que acaba de passar Sant Joan, em dóno compte més que mai que l'anunci d'Estrella Damm és tan real com veure la Belén Esteban mirant redes (llegir seria demanar massa). I així i tot els d'aquí ens emocionem, quines coses!! Perquè evidentment tots els turistes estan boníssims, vénen en Veler, es troben les platges verges per a ells sols, es fiquen (serens) pel mig dels cavalls amb uns modelets brutals, no suen, no se'ls enganxa la sorra, i a més, substitueixen el gin amb llimonada per la Estrella, que vindria a ser com fer un durito amb aigua del carme. Però ens emociona. La única cosa certa que té l'anunci dels collons és que el tio no pilla les indirectes de la tia, tot i que li cau la baba, i ha de ser ella, justament quan s'envà, qui li ha de donar el petó. És bonic, però el mal d'ous que li queda al col-lega no li canvio per res. I una altra cosa: Estic de la cançoneta dels collons fins els ous, perquè enganxa i està bé, però si en l'acumulat d'un vespre l'acabes sentint 2 hores, al final enlloc de tenir veuetes tens la música que et destrossa.
I parlant de veuetes, els anuncis de Mixta. No sé si us ha passat mai, però a vegades no us imagineu una estàtua dient parides? No dic algun animal dissecat perquè no crec que hi hagi ningú que en tingui cap, i si és el cas, segur que escolta veuetes, i si no us ho creieu, mireu al botiquín de la casa i us trobareu segur medicines per psicòtits amb brots esquizofrènics i deliris de publicista.
Després està el del nen de 4 anys que s'ha comprat un Clio. Però d'on collons treu la pasta el mocós? Què passa, a un tio amb nòmina no li dónen crèdit i a un nen de 4 anys sí? O és un crèdit del pare que ha demanat a tornar en 50 anys? I si el nen es treu la pasta, d'on la treu? Treballa cosint Jabulanis quan surt de la llar d'infants? Hi ha una mina de carbó al darrera de casa seva i diu que va al cole però es passa 14 hores picant pedra? O és que fa d'escolanet i es queda les almoines? Perquè com es tregui la pasta a base de rentar-li el cotxe al seu pare, el deu tenir en xapa viva, perquè per tornar un crèdit de 10.000 euros li ha de netejar el cotxe cm 5 vegades cada hora!! I a més el Fill de puta seu al davant del cotxe i es passa l'estona amb el comandament. Mira nano, a part de que has comprat una cosa sense permís dels teus pares, resulta que li fots la plaça de pàrking a ton pare, a no ser que siguis el típic mimat asquerós que fa xantatge emocional a pares i avis i el que comença amb unes llaminadures acaba amb un clio...
Després està el colutori que quan te'l fots a la boca et reventa les galtes i a més higientiza l'entorn. Vé a ser com una bomba de Napalm, però asèptic. Un cop se'm va embussar la pica, i vaig pensar, ja que hi sóc, foto dos coses en una. Doncs ni em va esclatar la boca i se'm va arreglar la pica. Encara que tampoc em brillen les dents en la foscor quan apago el llum, ni gelo el terra quan bufo, ni se'm passa la fredor del gelat encara que porti Pinaca a la boca.
I no entrem en la teletienda!!! El repertori de publicistes fracassats més impactant del món!!! Heu vist al Mr. T com entra a una cuina tirant una porta que es veu d'una hora lluny que és de porexpan? Es veu tant com que ell té més de 123 anys, i que deixa el taca-taca abans d'entrar a rodar. I sobre el que vénen, ja està tot dit: Que si ganivets que tallen parets de formigó com si fos mantega; Que si màquines que si les uses 10 minuts al dia durant un mes et tornes un Van Damme; Que si un extenedor de Polla!!! Síiiiiiiiiiiii!!!! Flipeu, el Jezz Extender! Què com em sé el nom?? Tenint d'amics a gent com el Luis o el Bernat, i visquent amb el Jairo, tenir una mica de trauma és el mínim que puc tenir, i m'estimo més tenir trauma que trauma-tisme. És un sistema curradíssim, segons es veu (no penseu malament, jo amb el que tinc ja em sobra, a més, passo de comprar-me pantalons i calçotets nous per fer cabuda a lo nou.). Són 2 ferros amb una base i s'agafa de dalt i de baix i es va estirant. Vamos, que o crece o se parte... Quins collons, ni que tinguéssim més d'una per anar jugant amb això. És com la tortura de la inquisició però localitzada: enlloc d'estirar-te sencer, t'estiren la faba, i a més, ho pagues.
Per acabar, i tot i que no és un anunci com a tal, no voldria marxar sense tenir un afectuós record a totes aquelles teleoperadores que ens truquen, preocupats per la nostra economia i el nostre benestar, i ens cedeixen part del seu valuós temps per oferir-nos la millor tarifa i els millors telèfons, assegurances i derivats que sense ells nosaltres podríem acabar amb el suicidi. Com és que sempre em truquen quan estic cagant o menjant?? És que no té prou hores el dia per haver d'emprenyar-me quan cago o quan dino? I a més són més pesades que els tios borratxos intentant lligar. No es dónen per aludides mai, crec que ni quan els hi penjes. Ara que fàcil no ha de ser. Me les imagino arribant a casa seva, trucant a la porta, i el marit: Aló? Quién es? I elles: Buenos días, mi nombre es Yeray Gonsales, extensión 143, llamo de Movistar, el motivo de mi visita es que vuelvo de trabajar para senar, Podría hablar con mi marido por favor?
Bé, crec que m'ha passat una mica el primate de tabac, així que intentaré anar al llit que demà tinc feina, encara que molts de vosaltres no sapigueu què significa aquesta paraula...
lunes, 5 de julio de 2010
viernes, 2 de julio de 2010
Deixant de Fumar...
Companys...
Ara li he agafat el gust i ja que porto retard, avui us explicaré una cosa que segur que a més d'un (Aita..) li farà molta il-lusió: Estic deixant de fumar!!
Ja fa temps que tenia la idea de fer-ho, més que res perquè cada dia em sentia com un yonki que anava a buscar lsa metadona en format cigarro a l'estanc, i casi havia d'entrar sense que ningú em veiés, perquè rebia mirades de fàstic, insults, lapidacions, escupitajos i demés actes que em feien sentir altament feliç, valorat i comprès per la societat.
Així que vaig decidir que, un cop acabessin les festes de St Joan, acabava també el meu vici (no us penseu que en tinc gaires més, la vida d'un single que s'acosta a la quarentena d'anys no és precissament un festival non-stop de vici i perversió precissament...
Vaig encendre la darrera cigarreta, casi amb llàgrimes als ulls, com quan et despedeixes d'una cosa que t'encanta i que no tornarà (els que esteu casats ho podeu comparar al comiat). El vaig fumar com mai, el vaig degustar i fins i tot crec que vaig tenir una erecció, però, com tot en aquesta vida, es va acabar.
El dia 1 va ser molt més fàcil de portar del que em pensava. Suposo que entre la ressaca i la força de voluntat del primer dia em va passar com si res. Vaig pensar: Si això és tot, ho tinc fet. ERROR!!!!
El segon dia va ser mortal. Vaig començar per acostar-me a la gent que fumava per ensumar el fum (síndrome d'abstinència) i vaig acabar per fumar-me un tros de pizza (síndrome de down), així que us podeu imaginar com estava. Tinc els nervis tant a flor de pell que no se'm pot dir ni bon dia, perquè em sembla una conya de mal gust.
Després d'aguantar com un boig i agafat a la meva decisió de deixar de fumar com fos, el dilluns em vaig decebre (once again) i al vespre em vaig fumar un cigarro. No sé com va passar, no és lo que parece, però em vaig ajupir i de cop fumava... Em vaig sentir tant malament que si hagués pogut, m'hagués fotut una patada als ous, però tampoc és plan que, a més de yonki, sigui idiota i em trenqui els ous.
Així que vaig decidir anar al metge per demanar ajuda i aconseguir deixar de fumar. Vaig anar al CAP (centre d'atenció de Politoxicòmans) i em vaig dirigir a informació.
Joder amb la tia d'informació! No es pot dir que sigui borde perquè seria quedar-se curt. Encara que m'ho havia d'imaginar, ja sabeu que amb les dones que em vull comunicar sóc com el Guillermo Tell: Dónde pongo el ojo, me lo petan. Així que no m'hauria d'extranyar que no em fotés cas, però amb els síndromes al cap i escoltant veuetes que em deien que si no fumava no podria cagar mai més perquè el cafè sol no fa bon cagarro, em vaig posar nerviós, vaig treure el meu repertori de tics forçats i finalment, això sí, sempre sense mirar-me, em va indicar una finestreta.
Una altra dona: Cagada. Pero no. Aquesta li va fer gràcia que volgués deixar de fumar. De fet, no m'extranyaria que encara s'estigui rient. Li vaig dir i em va demanar el metge que tenia assignat, i em va dir: FIns la setmana que vé no hi és. Escolti, que vull deixar de fumar ara, no per nadal. Hi ha una substituta (merda, una altra dona). Vale, compro, on vaig. Quietoooooooo!! Que estàs a la SS, torna dijous. Dijous!! Em deixareu fins dijous amb els síndromes, les veuetes i les paranoies?? Vostè sap que quan fumava mai trobava encenedors que funcionessin, i ara que no vull fumar surten tots dels seus amagatalls i em vénen a cantar "I'm on Fire" als peus del llit??
Dijous a les 12:30 li va bé? NO. Doncs la setmana que vé.....Valeeeeeeeeeeeee!!! A les 12:30. I moltes gràcies per les urgències. Menys mal que no tinc res greu, perquè sinó suposo que seria per certificar la meva mort.
Dimarts i dimecres van ser bastant lamentables. Menys mal que vaig fer alguna sortideta de birres i es va paliar una mica, però cada vegada que em prenia un cafè (que no són poques), després de cada àpat, al vespre, treballant...Joder!! Què collons foten al tabac que crea tanta addicció? I això que és masculí i no es poden fer bromes, perquè sinó imagineu: Una rubia o una negra? Bé, per aquesta regla de 3 totes les dones fumarien Ducados, per allò de: Tengo un negro en la boca...
Va arribar dijous i vaig anar, puntual i amb mono, a la consulta. Em va rebre la doctora, i li vaig explicar.
Molt ben fet!! A més, a l'edat que tens, ja fas bé, perquè es triga 15 anys en deixar el cos com un no-fumador. Perfecte amb la galena, en 20 segons m'ha dit vell i podrit. Crec que m'he enamorat...
Mira, pots pendre xiclets de nicotina, posar-te parches o bé prendre unes pastilles. Què tal tot? Bé, això no ho cobreix la SS, t'ho has de finançar tu. Què ?? Però si l'estat finança les plantacions de tabac, Tabacalera és de l'estat, el 80% del cost del tabac són impostos, i ara que ho vull deixar no em cobreix les medicines?....Clar, a més de deixar d'ingressar, només faltaria que m'ajudéssin, no? Seria com ensenyar a defraudar a hisenda.
La part bona és que em va dir que si ho podia fer per mi sol, millor. Clar, per això estic aquí, per fardar, no et fot!
Em va dir: Busca una motivació, com els fills. No tinc. Parella? No tinc. Bé, busca una motivació. Joder, si la busco segur que no et demano consell, cabrona!!
Ara fa quasi una setmana, i la veritat és que , tot i que m'agradaria dir que em sento millor, no és cert. Tinc mocs, em desperto al vespre, no cago com abans, estic irascible i començo a menjar com 17 porcs després d'una setmana d'abstinència de manjar. Això sí, ara sóc demòcrata i no vaig a l'estanc.
Per acabar, vull donar les gràcies al meu fillol, que m'ajuda i m'aguanta, i a les meves amigues que també m'ajuden per deixar-ho.
Ara, sobretot els que no fumeu, recordeu que si algun dia algú us diu que està deixant de fumar, comprensió, molta comprensió. I si això és el que definitivament em fa perdre el poc seny que em queda, penseu que almenys estaré sa, bé, d'aquí 15 anys.
La Carrrrpa sin Humos
Ara li he agafat el gust i ja que porto retard, avui us explicaré una cosa que segur que a més d'un (Aita..) li farà molta il-lusió: Estic deixant de fumar!!
Ja fa temps que tenia la idea de fer-ho, més que res perquè cada dia em sentia com un yonki que anava a buscar lsa metadona en format cigarro a l'estanc, i casi havia d'entrar sense que ningú em veiés, perquè rebia mirades de fàstic, insults, lapidacions, escupitajos i demés actes que em feien sentir altament feliç, valorat i comprès per la societat.
Així que vaig decidir que, un cop acabessin les festes de St Joan, acabava també el meu vici (no us penseu que en tinc gaires més, la vida d'un single que s'acosta a la quarentena d'anys no és precissament un festival non-stop de vici i perversió precissament...
Vaig encendre la darrera cigarreta, casi amb llàgrimes als ulls, com quan et despedeixes d'una cosa que t'encanta i que no tornarà (els que esteu casats ho podeu comparar al comiat). El vaig fumar com mai, el vaig degustar i fins i tot crec que vaig tenir una erecció, però, com tot en aquesta vida, es va acabar.
El dia 1 va ser molt més fàcil de portar del que em pensava. Suposo que entre la ressaca i la força de voluntat del primer dia em va passar com si res. Vaig pensar: Si això és tot, ho tinc fet. ERROR!!!!
El segon dia va ser mortal. Vaig començar per acostar-me a la gent que fumava per ensumar el fum (síndrome d'abstinència) i vaig acabar per fumar-me un tros de pizza (síndrome de down), així que us podeu imaginar com estava. Tinc els nervis tant a flor de pell que no se'm pot dir ni bon dia, perquè em sembla una conya de mal gust.
Després d'aguantar com un boig i agafat a la meva decisió de deixar de fumar com fos, el dilluns em vaig decebre (once again) i al vespre em vaig fumar un cigarro. No sé com va passar, no és lo que parece, però em vaig ajupir i de cop fumava... Em vaig sentir tant malament que si hagués pogut, m'hagués fotut una patada als ous, però tampoc és plan que, a més de yonki, sigui idiota i em trenqui els ous.
Així que vaig decidir anar al metge per demanar ajuda i aconseguir deixar de fumar. Vaig anar al CAP (centre d'atenció de Politoxicòmans) i em vaig dirigir a informació.
Joder amb la tia d'informació! No es pot dir que sigui borde perquè seria quedar-se curt. Encara que m'ho havia d'imaginar, ja sabeu que amb les dones que em vull comunicar sóc com el Guillermo Tell: Dónde pongo el ojo, me lo petan. Així que no m'hauria d'extranyar que no em fotés cas, però amb els síndromes al cap i escoltant veuetes que em deien que si no fumava no podria cagar mai més perquè el cafè sol no fa bon cagarro, em vaig posar nerviós, vaig treure el meu repertori de tics forçats i finalment, això sí, sempre sense mirar-me, em va indicar una finestreta.
Una altra dona: Cagada. Pero no. Aquesta li va fer gràcia que volgués deixar de fumar. De fet, no m'extranyaria que encara s'estigui rient. Li vaig dir i em va demanar el metge que tenia assignat, i em va dir: FIns la setmana que vé no hi és. Escolti, que vull deixar de fumar ara, no per nadal. Hi ha una substituta (merda, una altra dona). Vale, compro, on vaig. Quietoooooooo!! Que estàs a la SS, torna dijous. Dijous!! Em deixareu fins dijous amb els síndromes, les veuetes i les paranoies?? Vostè sap que quan fumava mai trobava encenedors que funcionessin, i ara que no vull fumar surten tots dels seus amagatalls i em vénen a cantar "I'm on Fire" als peus del llit??
Dijous a les 12:30 li va bé? NO. Doncs la setmana que vé.....Valeeeeeeeeeeeee!!! A les 12:30. I moltes gràcies per les urgències. Menys mal que no tinc res greu, perquè sinó suposo que seria per certificar la meva mort.
Dimarts i dimecres van ser bastant lamentables. Menys mal que vaig fer alguna sortideta de birres i es va paliar una mica, però cada vegada que em prenia un cafè (que no són poques), després de cada àpat, al vespre, treballant...Joder!! Què collons foten al tabac que crea tanta addicció? I això que és masculí i no es poden fer bromes, perquè sinó imagineu: Una rubia o una negra? Bé, per aquesta regla de 3 totes les dones fumarien Ducados, per allò de: Tengo un negro en la boca...
Va arribar dijous i vaig anar, puntual i amb mono, a la consulta. Em va rebre la doctora, i li vaig explicar.
Molt ben fet!! A més, a l'edat que tens, ja fas bé, perquè es triga 15 anys en deixar el cos com un no-fumador. Perfecte amb la galena, en 20 segons m'ha dit vell i podrit. Crec que m'he enamorat...
Mira, pots pendre xiclets de nicotina, posar-te parches o bé prendre unes pastilles. Què tal tot? Bé, això no ho cobreix la SS, t'ho has de finançar tu. Què ?? Però si l'estat finança les plantacions de tabac, Tabacalera és de l'estat, el 80% del cost del tabac són impostos, i ara que ho vull deixar no em cobreix les medicines?....Clar, a més de deixar d'ingressar, només faltaria que m'ajudéssin, no? Seria com ensenyar a defraudar a hisenda.
La part bona és que em va dir que si ho podia fer per mi sol, millor. Clar, per això estic aquí, per fardar, no et fot!
Em va dir: Busca una motivació, com els fills. No tinc. Parella? No tinc. Bé, busca una motivació. Joder, si la busco segur que no et demano consell, cabrona!!
Ara fa quasi una setmana, i la veritat és que , tot i que m'agradaria dir que em sento millor, no és cert. Tinc mocs, em desperto al vespre, no cago com abans, estic irascible i començo a menjar com 17 porcs després d'una setmana d'abstinència de manjar. Això sí, ara sóc demòcrata i no vaig a l'estanc.
Per acabar, vull donar les gràcies al meu fillol, que m'ajuda i m'aguanta, i a les meves amigues que també m'ajuden per deixar-ho.
Ara, sobretot els que no fumeu, recordeu que si algun dia algú us diu que està deixant de fumar, comprensió, molta comprensió. I si això és el que definitivament em fa perdre el poc seny que em queda, penseu que almenys estaré sa, bé, d'aquí 15 anys.
La Carrrrpa sin Humos
jueves, 1 de julio de 2010
Punts Negres
Companys...
Com sabeu fa molt que no us envio mails producte de la falta d'oxigen al cervell, però després de molt, i aquest cop en català (encara que no sigui llengua preferent, però si vehicular, o vinculante, o enculante, depenent de qui opina), intentaré explicar una cosa que darrerament veig com a bàsica en totes les relacions humanes, sobretot home-dona, tant si és parella com si no: Els punts negres.
Pido perdón perquè la falta de pràctica segurament no farà que això sigui com el mail dels toros o el de la mudanza, però es farà el que es pugui.
Us heu donat compte que les relacions, tant si són de parella com si no ho són, ja no duren com abans? La gent es separa, els amics (sempre parlant entre els 2 sexes, i no em refereixo al mental i al físic, sinó a home-dona), perden abans el contacte, etc etc.?
La resposta fàcil és dir que hem estat molt mimats, que no hem hagut de casar-nos per marxar de casa, que si no hem corregut davant els grisos, que si som uns desagraïts...Mentida!!!
La culpa de tot ho té la creixent preocupació en el físic, que ens porta a semblar models del Zara o de Dove, nets, polits, perfumats....I sense punts negres!!!
Com animals que som, sabeu de llarg que "el acicalamiento" és una part bàsica de la socialització, i per tant d'assentar els lligams entre el grup. Els micos es treuen els polls, i se'ls menjen; els gossos es llepen les orelles, netejant de cera les cavitats, i s'ho menjen; Els gats passen de tot, però fan miau, i això ni els micos ni els gossos poden fer-ho, així que els hi perdonem.
I nosaltres? No us heu donat compte que saps si 2 són molt amics o parella en el moment en el qual la part femenina apreta sense pietat els grans i punts negres de la part masculina?? I què fa la part masculina? Patir, com sempre, el dolor de les ungles clavades a la seva pell per tal d'enfortir els lligams amb la part femenina.
Us penseu que les dones es deixen les ungles llarges per fer carícies als braços? (digues braços, digues x). Doncs NO. Les deixen llargues per treure els grans i els punts negres!!!
Realment, i no sé si us heu fixat, l'expressió d'una dona quan veu un punt negre no és ni comparable a la que posa el dia que es casa!! Pregunteu a qualsevol quin va ser el dia més romàntic amb la seva parella, i et diran, molt educadament, que cada moment és màgic, que cada dia és especial....sisi... Ara pregunteu-lis quin gra o punt negre és el que més les va fer disfrutar, i et diran: Doncs el dia x amb y li vaig treure un gra o punt negre que estava a tal lloc i vaig disfrutar com una bèstia. Premio!!! Ja tenim una resposta.
Voleu més proves?? Fixeu-vos en les sèries de més èxit des de sempre. Miami Vice, per exemple. Creieu que es volien ficar al llit amb el Don Johnson? NOOOOOO!! VOlien pillar per banda al Comisario Castillo, que tenia més punts negres que el cel estrelles. O per exemple, la saga Harry Potter. El Llibre? Noooooo, púbers plens de grans!!!
Lo més heavy de tot, i ara que fa unes hores he estret lligams d'amistat mitjançant aquesta tècnica mil-lenària, és que un punt negre ve a ser un Iceberg corporal, perquè només veus la punta, però no és ni un 5% del total!! Avui m'han tret un que si me l'arriben a treure fa uns anys segurament no portaria pròtesis. Era tan gran que han necessitat una grua per tal de poder-lo treure sencer. Perquè aquesta és una altra cosa: No val amb treure'l: S'ha de treure d'una peça per exhibir-lo, totes cofoies, dient, "Si amigos, l'he tret jo, i tu, guarro dels collons, no sé com podies caminar amb 3 kg de merda dins el cos. No voldria ser escatològic, però funciona més o menys com cagar, ja que d'un forat petit surt molta merda, amb la diferència que en el primer t'has de netejar i en el segon no. En el primer, es tira directe al vàter i no s'ensenya victoriós i cofoi, però també ténen similituds, com que si apretes més del compte a vegades surt sang i la zona queda dolorida.
Fixeu-vos en més coses: Sempre et diran, com a parella o com amics, que si facis règim, que si millor cabells curts o llargs, que si t'afavoreix més una roba o una altra... A algú li han dit mai que es vagi a fer una neteja de cutis??? A no ser que la seva amiga o parella sigui esteticista, segur que no!! Ja t'ho faré jo, tranquil, a mi no em fa res...Què no et fa res?? Va dona va!!! si pagaries per treure'ls!!!!
I ara us preguntareu: I perquè els tios no treuen a les ties els grans o punts negres?? La resposta és tan lògica que cau pel seu propi pes: Cap dona deixarà un forat, per petit que sigui, a un home, per confiança que li tingui, perquè sap que si un home comença a fer força a un forat, el que sigui, ja no pot parar, i és que cuando hace POP, ya no hay stop...
Heu de distingir sobretot entre grans i punts negres: Els grans porten pus, casi sempre fan mal quan els treuen i sagnen. Els punts negres no ténen pus, és greix, la punta és negra i no blanca, i normalment la merda va encapsulada, el que permet mostrar la peça sencera, no com el gra de pus, que necessites una aspiradora líquida.
Les zones preferides per treure aquests punts són l'esquena i la cara, encara que no es fa mai lletjos a cap punt negre, com tampoc es fan lletjos a altres coses, no?
Per a la part passiva, és a dir, el posseïdor del punt negre, la part preferida és la cara, doncs això significa que almenys no et dónen l'esquena, i si és parella, almenys pots fotre una mica de mà mentre et torturen, perquè creieu-me si us dic que quan us treuen un gra els hi podries enganxar adhesius de fruita al front i no s'enterarien, així quie imaginau-vos.
Així que us vull avisar a tots, als que esteu casats, als que us casareu, als que teniu parella, als que teniu bones amistats, i a tots en general que fardeu dels vostres punts negres, exhibiu-los, sense pudor, i oferiu-los per enfortir les vostres relacions.
Com avui m'ha dit una amiga, pregunteu a les noies; Què us agrada més, la xocolata o el caviar? La xocolata és la tableta de l'abdomen, que amb els anys desapareix, a no ser que tinguis estrenyiment crònic i no te'l mediquis, en canvi, el caviar, els punts negres, amb els anys no desapareixen, de fet, són com els gremlins, es mullen i es multipliquen. Quan passin els anys no tindré el cos perfecte que tenia, però ella tindrà les ungles més dures i tu tindràs molts més punts negres per treure. O no?
Així que res de clearasil, el dimoni de les relacions, res de sabó a la cara, res de autoacicalar-vos al mirall del vàter (penseu que treure-us grans vosaltres mateixos és l'equivalent a la msaturbació) i sempre sempre, oferiu els grans a aquelles persones que estimeu, perquè les fareu felices.
Us deixo perquè vaig a patentar el "rellenador de puntos negros, porque yo lo valgo y porque ella me lo pide", que es ven amb espàtula, és comestible i fins i tot els faré amb gustos, a veure si en un futur no molt llunyà podem reproduïr aquelles imatges tan tendres dels primats, que treuen, i zas, s'ho menjen.
La Carrrrrpa Balear
Com sabeu fa molt que no us envio mails producte de la falta d'oxigen al cervell, però després de molt, i aquest cop en català (encara que no sigui llengua preferent, però si vehicular, o vinculante, o enculante, depenent de qui opina), intentaré explicar una cosa que darrerament veig com a bàsica en totes les relacions humanes, sobretot home-dona, tant si és parella com si no: Els punts negres.
Pido perdón perquè la falta de pràctica segurament no farà que això sigui com el mail dels toros o el de la mudanza, però es farà el que es pugui.
Us heu donat compte que les relacions, tant si són de parella com si no ho són, ja no duren com abans? La gent es separa, els amics (sempre parlant entre els 2 sexes, i no em refereixo al mental i al físic, sinó a home-dona), perden abans el contacte, etc etc.?
La resposta fàcil és dir que hem estat molt mimats, que no hem hagut de casar-nos per marxar de casa, que si no hem corregut davant els grisos, que si som uns desagraïts...Mentida!!!
La culpa de tot ho té la creixent preocupació en el físic, que ens porta a semblar models del Zara o de Dove, nets, polits, perfumats....I sense punts negres!!!
Com animals que som, sabeu de llarg que "el acicalamiento" és una part bàsica de la socialització, i per tant d'assentar els lligams entre el grup. Els micos es treuen els polls, i se'ls menjen; els gossos es llepen les orelles, netejant de cera les cavitats, i s'ho menjen; Els gats passen de tot, però fan miau, i això ni els micos ni els gossos poden fer-ho, així que els hi perdonem.
I nosaltres? No us heu donat compte que saps si 2 són molt amics o parella en el moment en el qual la part femenina apreta sense pietat els grans i punts negres de la part masculina?? I què fa la part masculina? Patir, com sempre, el dolor de les ungles clavades a la seva pell per tal d'enfortir els lligams amb la part femenina.
Us penseu que les dones es deixen les ungles llarges per fer carícies als braços? (digues braços, digues x). Doncs NO. Les deixen llargues per treure els grans i els punts negres!!!
Realment, i no sé si us heu fixat, l'expressió d'una dona quan veu un punt negre no és ni comparable a la que posa el dia que es casa!! Pregunteu a qualsevol quin va ser el dia més romàntic amb la seva parella, i et diran, molt educadament, que cada moment és màgic, que cada dia és especial....sisi... Ara pregunteu-lis quin gra o punt negre és el que més les va fer disfrutar, i et diran: Doncs el dia x amb y li vaig treure un gra o punt negre que estava a tal lloc i vaig disfrutar com una bèstia. Premio!!! Ja tenim una resposta.
Voleu més proves?? Fixeu-vos en les sèries de més èxit des de sempre. Miami Vice, per exemple. Creieu que es volien ficar al llit amb el Don Johnson? NOOOOOO!! VOlien pillar per banda al Comisario Castillo, que tenia més punts negres que el cel estrelles. O per exemple, la saga Harry Potter. El Llibre? Noooooo, púbers plens de grans!!!
Lo més heavy de tot, i ara que fa unes hores he estret lligams d'amistat mitjançant aquesta tècnica mil-lenària, és que un punt negre ve a ser un Iceberg corporal, perquè només veus la punta, però no és ni un 5% del total!! Avui m'han tret un que si me l'arriben a treure fa uns anys segurament no portaria pròtesis. Era tan gran que han necessitat una grua per tal de poder-lo treure sencer. Perquè aquesta és una altra cosa: No val amb treure'l: S'ha de treure d'una peça per exhibir-lo, totes cofoies, dient, "Si amigos, l'he tret jo, i tu, guarro dels collons, no sé com podies caminar amb 3 kg de merda dins el cos. No voldria ser escatològic, però funciona més o menys com cagar, ja que d'un forat petit surt molta merda, amb la diferència que en el primer t'has de netejar i en el segon no. En el primer, es tira directe al vàter i no s'ensenya victoriós i cofoi, però també ténen similituds, com que si apretes més del compte a vegades surt sang i la zona queda dolorida.
Fixeu-vos en més coses: Sempre et diran, com a parella o com amics, que si facis règim, que si millor cabells curts o llargs, que si t'afavoreix més una roba o una altra... A algú li han dit mai que es vagi a fer una neteja de cutis??? A no ser que la seva amiga o parella sigui esteticista, segur que no!! Ja t'ho faré jo, tranquil, a mi no em fa res...Què no et fa res?? Va dona va!!! si pagaries per treure'ls!!!!
I ara us preguntareu: I perquè els tios no treuen a les ties els grans o punts negres?? La resposta és tan lògica que cau pel seu propi pes: Cap dona deixarà un forat, per petit que sigui, a un home, per confiança que li tingui, perquè sap que si un home comença a fer força a un forat, el que sigui, ja no pot parar, i és que cuando hace POP, ya no hay stop...
Heu de distingir sobretot entre grans i punts negres: Els grans porten pus, casi sempre fan mal quan els treuen i sagnen. Els punts negres no ténen pus, és greix, la punta és negra i no blanca, i normalment la merda va encapsulada, el que permet mostrar la peça sencera, no com el gra de pus, que necessites una aspiradora líquida.
Les zones preferides per treure aquests punts són l'esquena i la cara, encara que no es fa mai lletjos a cap punt negre, com tampoc es fan lletjos a altres coses, no?
Per a la part passiva, és a dir, el posseïdor del punt negre, la part preferida és la cara, doncs això significa que almenys no et dónen l'esquena, i si és parella, almenys pots fotre una mica de mà mentre et torturen, perquè creieu-me si us dic que quan us treuen un gra els hi podries enganxar adhesius de fruita al front i no s'enterarien, així quie imaginau-vos.
Així que us vull avisar a tots, als que esteu casats, als que us casareu, als que teniu parella, als que teniu bones amistats, i a tots en general que fardeu dels vostres punts negres, exhibiu-los, sense pudor, i oferiu-los per enfortir les vostres relacions.
Com avui m'ha dit una amiga, pregunteu a les noies; Què us agrada més, la xocolata o el caviar? La xocolata és la tableta de l'abdomen, que amb els anys desapareix, a no ser que tinguis estrenyiment crònic i no te'l mediquis, en canvi, el caviar, els punts negres, amb els anys no desapareixen, de fet, són com els gremlins, es mullen i es multipliquen. Quan passin els anys no tindré el cos perfecte que tenia, però ella tindrà les ungles més dures i tu tindràs molts més punts negres per treure. O no?
Així que res de clearasil, el dimoni de les relacions, res de sabó a la cara, res de autoacicalar-vos al mirall del vàter (penseu que treure-us grans vosaltres mateixos és l'equivalent a la msaturbació) i sempre sempre, oferiu els grans a aquelles persones que estimeu, perquè les fareu felices.
Us deixo perquè vaig a patentar el "rellenador de puntos negros, porque yo lo valgo y porque ella me lo pide", que es ven amb espàtula, és comestible i fins i tot els faré amb gustos, a veure si en un futur no molt llunyà podem reproduïr aquelles imatges tan tendres dels primats, que treuen, i zas, s'ho menjen.
La Carrrrrpa Balear
Suscribirse a:
Entradas (Atom)